dilluns, 31 de desembre de 2012

Ventajas de federarse

Extracto de una conversación del tema bastante habitual entre dos escaladores de la isla:
Escalador 1 (Novato): 'Para escalar es necesario federarse?' 
Escalador 2 (Experto): 'Que va, que va, yo llevo toda la vida escalando y no me he federado nunca, además vale una pasta y la federación no hace nada...' 
Escalador 1: 'Pero dicen que tienes un seguro que si te pasa algo te vienen a buscar en helicóptero y puedes ir a un centro médico que te atiendan por si te pasa algo...' 
Escalador 2: 'Yo nunca he visto que vengan a buscar a un escalador en helicóptero y por lo del médico yo ya tengo un seguro privado, es una tontería pagar 2 veces.'
Esta conversación es algo que a lo largo de los años que llevo escalando he oído muchas veces, la verdad es que existen pocos deportes donde un deportista experto recomiende a uno que empieza que lo de federarse es algo que no importa, de hecho cuando uno se inicia en la práctica de cualquier otro deporte, fútbol, baloncesto, etc. lo primero que hace es federarse.

diumenge, 30 de desembre de 2012

Subvención material para equipar 2012 (a entregar 2013)

Teniendo en cuenta que ya solo quedan unas horas para que acabe el año y que en la federación a principios de año se realiza la reunión de aprobación de presupuestos para todo el año, queremos recordar la iniciativa que el comité llevó a cabo el año pasado en cuanto a material para desarrollar nuevas zonas:

Esta información esta dirigida a todos aquellos que tengan inquietudes equipadoras y que tengan en mente desarrollar alguna zona de escalada nueva. Esta iniciativa no es nueva, hace años ya se intentó subvencionar/ayudar a la gente que estuviera motivada, solicitando a la federación una subvención que se dedicaría a material de equipar (no de reequipar, que es inox A4, etc.). En ese momento la manera en que se pensó fue que la gente federada pasara por una tienda, enseñara el carnet de federado y se le suministraría el material necesario para equipar una vía. Cuando la vía estuviera equipada, para llevar el control se debía volver a la tienda y decir donde se había equipado, el nombre y el material empleado. Una vez hecho esto se podría volver a solicitar material para equipar otra vía y así sucesivamente. Esta manera de controlar el material, no acabó de funcionar por diversos motivos... por eso desde entonces se decidió que tan solo se pediría subvención para material de reequipar y así se evitarían muchos de los problemas que existían a la hora de repartir y controlar el material de equipar.

dijous, 20 de desembre de 2012

Selecció de roca (IV) ESPERÓ ÀRIES

VIA ÀRIES; V (Penyal des Migdia, vessant oest)

Descripció i breu historia:
 La ruta Àries o també coneguda per Esperó Àries es dins el grup de les rutes clàssiques a Mallorca, una de les més representatives. Oberta a mitjans dels anys setanta per Adolfo Gregorio, fou en el seu moment una ruta respectada per la seva dificultat i escàs assegurament.
Avui en dia la via encara conserva un cert compromís.
L´impressionant traçat de 330 metres al Penyal des Migdia (Puig Major) es una via amb molt d´ambient a la seva part superior, una de les més "alpines" de la serra amb una dificultat moderada però de certa exposició i roca a trams no gaire compacte. Així i tot es una ruta que val la pena esser escalada, però, recomanam prou bagatge en rutes de paret, ja que no es una via per iniciar-se a l´escalada clàssica.
El seu autor Adolfo Gregorio, fou el principal precursor de l´escalada a l´illa i moltes de les grans clàssiques son apertures seves (Normal de Sa Gubia, Normal des Frare, Betelgueuse...), la majoria amb el grup Albàhida.
Aquí teniu idò un bocí d´historia de l´escalada a Mallorca...

dimarts, 4 de desembre de 2012

Calendario de competiciones de la liga de rallyes de escalada

Ya puedes anotarte en la agenda el calendario de competiciones de la Liga de Rallyes de Escalada de la FEDME 2013.
La FEDME presenta un circuito de pruebas, ya sólido y esperado por el colectivo participante, denominado oficialmente Liga de Rallyes de Escalada FEDME, compuesta por 4 pruebas.
  • 1ª prueba: “12 horas de escalada en el Valle de Leiva”, Murcia el 9 marzo. Organiza: Club Montañero de Murcia (FMRM).
  • 2ª prueba: “12 horas de escalada en Terradets”, Lleida el 6 abril. Organiza: Club Alpí Virtual (FEEC)
  • 3ª prueba: “12 horas de escalada en el Peñón de Ifach”, Alicante el 27 abril. Organiza: Club Alpí Gandía y Grup Muntanya de Calp (FEMECV)
  • 4ª y última prueba: “12 horas de escalada en los Mallos de Riglos”, Huesca el 18 mayo. Organiza: Club Peña Guara (FAM)
Puedes encontrar el calendario de todas las competiciones FEDME aquí.


Fuente: FEDME

dissabte, 1 de desembre de 2012

Selecció de roca (III)

SEIS PELAS - 6c+ (Sa Gubia)


Descripció i breu historia:
 L´hi tornam a pegar a Sa Gubia i aquest cop a una de les seves rutes històriques..
 Situada a la Paret dels Coloms, era fa poc una ruta caiguda en l´oblit, tant sols un vell clau a 6 metres de terra ens donava una pista del començament de la via (el primer va desapareixer ja fa anys), l´itinerari a més era mal de fer ja que alguns trams estaven plens d´herba i tot evidenciava que era poc escalat (possiblement fa anys que no la feia ningú).
 Aquesta però fou una de les rutes que va marcar un canvi de mentalitat a l´escalada Malorquina, un punt d´inflexió, entre l´estil clàssic que imperava en aquella època i l´estil "free" que poc a poc anava agafant força.
Un dels principals impulsors de l´escalada lliure aquí fou en Jaume Payeras, que va importar de la peninsula l´idea d´equipar una ruta desde dalt i la va posar en pràctica en aquesta via. Eduardo Moreno, Miquel Riera i Ramón Fernandez foren els altres en participar en l´obertura d´aquest itinerari.
Podem afirmar doncs que amb aquesta via neix l´escalada esportiva a l´illa de Mallorca...

Material necessari:
 La ruta fou reequipada durant varis dies a l´estiu i a la tardor de 2012 amb parabolts inox. 10mm. A4-80 i reunions amb cadena i argolla per rapelar. Material de reequipament de la FBME de l´any 2011. S´han llevat de la via vells burils i claus (alguns d´ells casolans) respectant en la messura possible les seves ubicacions originals. Tot i que ara es pot fer sense material adicional, hem de dir que ha quedat un poc a l´estil de l´època, seguros lluny als passos fàcils (tampoc sense exageracions) i més aprop quan la dificultat s´atracava al sisè grau. Qui vulgui pot dur material extra si no es va còmoda amb el grau de 5+/6a, tal com a un joc petit de fisurers, així com també recomanam l´ús de casc. Dur almenys 12 cintes.

Material extret de la ruta durant el seu reequipament.
Inici de l´itinerari:
 Com que tothom sap anar a Sa Gubia i ja hi ha a bastament info. de l´accés, farem  més menció a l´inici de l´itinerari.
El començament de la via ho marca doncs una "chorrera" xapada per devall entre les rutes Pellejo de tiburón a l´esquerra i la Decadencia corporal a la dreta. El primer seguro està just damunt de l´esmentada "chorrera", allà on hi havia també el primer clau. Ara, aquest inici d´itinerari es clar i no te perdua, ja que es veu be l´ancoratge nou.

                                                                                                                                                                        Descripció de l´itinerari: 

Croquis de 1985
Un cop situats, tenim dues opcións: Una es seguir l´inici original de la ruta, que es el que recomanan si no s´ha escalat mai. l´altra opció es entrar per la Pellejo de tiburón i a la tercera xapa (on es creuen ambdues rutes) seguir l´itinerari original, aquesta alternativa es  poc més difícil (6b) però més directe.
L1: l´entrada a la chorrera de l´inici es fa per la seva dreta, gairabé pel mateix començament que la Decadencia Corporal, aquest tram es un poc expo, ja que la primera xapa esta a quatre metres de terra. Un cop damunt de la "tufa" (primera xapa) la ruta es torna més plaquera, i anam pujant en diagonal a la esquerra. Aquí podrem xapar el tercer seguro de la "Pellejo" i per terreny amb més preses anar a cercar uns sistemes de forats (V+/6a) fins la R que està situada a una repisa davall uns extraploms taronges, grau del llarg; 6a.
Nota; Abans del darrer ancoratge tenim un tram amb les xapes enfora, fàcil però anar en compte.
L2: Desde la R anar en travessia ascendent cap a la dreta, primer per una xorrera on trobam el primer parabolt (atenció: primer ancoratge alt). Després d´aquest punt la ruta es torna poc a poc més difícil i la via discorre per d´unes plaques verticals grises (tram preciós i aeri) fins arribar al "crux" de la via. Uns 8-10 metres després arriban a la R2 a una repisa bastant comode, grau del llarg; 6c+.
L3: Començam el llarg per un tram vertical amb bones preses (precaució, primer seguro alt) i després el terreny es torna més fàcil i un poc arbustiu. 33 metres i V grau.
Temps total: 1:30h-2h.

Descens:
Es pot fer el descens per la mateixa via o emprant les reunions de la Decadencia Corporal (més directe). Total 3 ràpels d´uns 30-35 metres cadascun (recomanan si escalau en corda simple que almeys sigui de 70 metres).